grions-santi

Podríem dir que l’orientació com a activitat física té dues vessants o concepcions:

  • L’orientació com a esport competitiu que es practica a la natura on els participants busquen un nombre de punts marcats en un mapa (anomenats controls) en el mínim temps possible, amb l’únic ajut d’un mapa i una brúixola. Aquest recorregut s’entén com cursa d’orientació. Els controls, són físicament unes banderoles o “fites”, i junt a cada punt de control trobarem una pinça amb la què es marcarà una targeta de control de pas.
  • L’orientació com activitat lúdica sense el caire competitiu de l’anterior i on l’element del temps no és important.

Ambdues tenen l’objectiu de completar un recorregut proposat amb la gran diferència que la primera opció pot portar una comparació amb d’altres participants, mentre que la segona no. Sens dubte, la característica bàsica d’aquest esport és superar els problemes d’orientació que et proposen completant un recorregut fixat.

Qui pot fer orientació

Amb les dues vessants explicades anteriorment, pràcticament tothom pot fer orientació, ja que en una mateixa cursa hi ha múltiples categories. Això permet que simultàniament en la mateixa activitat i sense molestar-se, gent de molt diferent nivell i forma física pugui gaudir realitzant orientació.

grions-petita